POSSIBLES PREGUNTES D'EXAMEN

Estem a punt d'acabar el curs i molts de vosaltres sembla que ja heu acabat. Espere que vos poseu les piles en aquest últim tram del curs. Redacteu-vos les preguntes i pregunteu els dubtes. Com veureu, la majoria de les preguntes són repetides dels anteriors exàmens. De manera que no teniu excuses per a suspendre!

1. EXERCICI PER ACCENTUAR (ACCENT, DIÈRESI I DIACRÍTIC) CALDRÀ EXPLICAR TEÒRICAMENT LES PARAULES SUBRATLLADES.

2. APOSTROFACIÓ I PREGUNTA TEÒRICA.

3. LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA. TIPUS I DEFINICIÓ AMB EXEMPLES.


4. QUINES SÓN LES CARACTERÍSTIQUES QUE DIFERENCIEN EL CATALÀ ORIENTAL DE L’OCCIDENTAL (FOTOCÒPIA). INCLOU LA DEFINICIÓ D’ISOGLOSSA.

5. FRASES AMB CASTELLANISMES PER A CORREGIR I DOBLETS LÈXICS.

6. RELACIONS DE SIGNIFICAT: HIPERÒNIM- HIPÒNIM. SINONÍMIA, ANTONÍMIA. GRUP DE PARAULES PER A IDENTIFICAR EL TIPUS DE RELACIÓ I EXPLICACIÓ TEÒRICA.

7. EL LO NEUTRE. CORRECCIÓ DE FRASES I EXPRESSIONS.

8. SUBSTITUCIÓ DE PRONOMS FEBLES. COMBINACIÓ

9. PERÍFRASIS D’OBLIGACIÓ, PROBABILITAT I IMMINÈNCIA. IDENTIFICACIÓ I CORRECCIÓ.

10. FRASES PER EMPLENAR AMB RES, GENS , CAP, ALGÚ I NINGÚ.

11. LA RÀDIO. CARACTERÍSTIQUES GENERALS. EL LLENGUATGE DE LA RÀDIO

12. LES AVANTGUARDES. ELS –ISMES. DEFINICIÓ

13. LA LITERATURA VALENCIANA DE PRINCIPIS DE SEGLE FINS A 1939. (Pot aparéixer el poema de Carles Salvador per a relacionar-lo amb la superació de la Renaixença). Caldrà comentar l’ideari de la Renaixença i el context de la València de 1904.
14. LA LITERATURA VALENCIANA DE PRINCIPIS DE SEGLE FINS A 1939. Contrasta Catalunya (modernisme-noucentisme)València estancament temàtica jocsflorals.

15. POESIA DE POSTGUERRA. V. A. ESTELLÉS I TEMÀTICA.

* EIXIRAN TRES PREGUNTES DE LITERATURA.

RECORDEU QUE LES FALTES LLEVARAN PUNTS

3a AVALUACIÓ

Ací vos deixe les possibles preguntes del primer parcial de la 3a avaluació. Recordeu que pot haver-hi més d'una pregunta teòrica que haurà d'estar ben desenvolupada -textos expositius-.

POSIBLES PREGUNTES D’EXAMEN I



1. EXERCICI PER ACCENTUAR (ACCENT, DIÈRESI I DIACRÍTIC) CALDRÀ EXPLICAR TEÒRICAMENT LES PARAULES SUBRATLLADES.

2. APOSTROFACIÓ I PREGUNTA TEÒRICA.

3. LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA. TIPUS I DEFINICIÓ AMB EXEMPLES.

4. QUINES SÓN LES CARACTERÍSTIQUES QUE DIFERENCIEN EL CATALÀ ORIENTAL DE L’OCCIDENTAL (FOTOCÒPIA). INCLOU LA DEFINICIÓ D’ISOGLOSSA.

5. FRASES AMB CASTELLANISMES PER A CORREGIR I DOBLETS LÈXICS.

6. RELACIONS DE SIGNIFICAT: HIPERÒNIM- HIPÒNIM. SINONÍMIA, ANTONÍMIA. GRUP DE PARAULES PER A IDENTIFICAR EL TIPUS DE RELACIÓ I EXPLICACIÓ TEÒRICA.

7. EL LO NEUTRE. CORRECCIÓ DE FRASES I EXPRESSIONS.

8. SUBSTITUCIÓ DE PRONOMS FEBLES.

9. PERÍFRASIS D’OBLIGACIÓ, PROBABILITAT I IMMINÈNCIA. CORRECCIÓ.

10. FRASES PER EMPLENAR AMB RES, GENS , CAP, ALGÚ I NINGÚ.

11. LA RÀDIO. CARACTERÍSTIQUES GENERALS. EL LLENGUATGE DE LA RÀDIO

12. EL MODERNISME. RECORDEU QUE ES PODEN FER PREGUNTES SOBRE EL TEXT VIST A CLASSE.

13. EL NOUCENTISME.

RECORDEU QUE LES FALTES LLEVARAN PUNTS

SI TENIU UN MOMENT PODRÍEU ESCOLTAR LA CANÇÓ D'OBRINT PAS!

La Batalla d'Almansa

Com tots sabeu enguany es commemoren els 300 anys de la Batalla d'Almansa.

Cada 25 d'abril els valencians i valencianes recorden "un dels episodis més tristos de la nostra història", és a dir, la batalla que al 1707 va provocar la desaparició no només del Regne de València, sinó dels usos i costums antics, a més a més dels furs valencians. Aquella batalla va marcar l'inici de la fi tant per als valencians com per a la resta de catalans i components de la Corona d'Aragó.

A partir d'ací, el Decret de Nova Planta, la crema de ciutats com Xàtiva -els socarrats-, la imposició de les lleis i la prohibició del català...

Ací podeu escoltar una cançó d'Obrint Pas titulada 300 anys.

Espere que us agrade. Ja ho comentarem a classe.

LECTURES 3a AVALUACIÓ

No penseu que m'he oblidat de les lectures! Encara que una miqueta tard però ací les teniu. Recordeu que sempre done un mes perquè les pugueu llegir així que el 17 de maig dia amunt dia avall serà l'examen.
Com sabeu vos done dos lectures perquè pugueu triar i una d'optativa (última).
Feu l'elecció i comenceu a gaudir de la lectura.

Per cert totes tres són obres de teatre!



L'home, la bèstia i la virtut (1919) forma un triangle d'amors i desamors que la mà intrigant i burlona de l'autor, amb un llenguatge molt més clar que les seues intencions, agita davant els nostres ulls. Hipnotizats i còmplices no podrem deixar de seguir els fets —al llibre o a l'escenari— que després de 70 anys ens sorprenen de tan intrigadorament actuals com resulten.
Autor: Luigi Pirandello


Ací no paga ni Déu! Què fa un cabàs ple de queviures en una casa com aquesta on el menú únic consta de sopa de menjar de canari amb cap de conill congelat? Es poden intercanviar embarassos sense cap intervenció mèdica? Pot resultar embarassat de rebot un guàrdia civil amb bigot? Tot açò i més li ho aclareix, o li ho embolica més, aquesta obra, perquè quan la fam ens obliga... Ací no paga ni Déu!
Autor: Dario Fo



LLIBRE OPTATIU

L'assassinat del doctor Moraleda i El verí del teatre van ser escrites entre 1977 i 1978. Muntada únicament una volta, L'assassinat del doctor Moraleda enllaça amb les tècniques constructives cinematogràfiques i amb la idea de com traslladar la novel•la de gènere al medi teatral. Exotisme, acció, enjòlit, cops d'efecte i suplantacions de personalitat conformen aquesta proposta tan actual. El verí del teatre, l'obra més coneguda de Rodolf Sirera, on l'autor recrea la seva obsessió pel joc dramàtic, els seus límits i les seves regles, ha pujat sovint als escenaris i ha estat traduïda a diverses llengües.

Autor: Rodolf Sirera

IMPORTANT!

S'HA SUSPÉS L'EXCURSIÓ A LA SERRA MARIOLA

Dilluns es preveu que plourà a Bocairent i els organitzadors de l'excursió han recomanant ajornar-la.
Per tant l'alumnat implicat haurà d'assistir a classe amb horari normal: 8 h.

Disculpeu les molèsties.

MÉS POEMES

Ací trobareu la resta de poemes. Ja sabeu quina és la vostra tasca: heu de buscar imatges relacionades amb els poemes. Per si aneu una mica perduts vos diré la temàtica:

Estellés: amor
Carner: vida
Martí i Pol: quotidianitat
A. March: mort
Espriu: terra

Ausiàs March

XI

Quins consells tan segurs vas buscant,
cor malastruc, enfastijat de viure,
amic del plor i desamic del riure?
Com sofriràs els mals que han de venir-te?
Afanya’t, doncs, cap a la mort que t’espera.
Pel teu dany allargues els teus dies:
Tant més lluny és el teu delitós sojorn
com més vols fugir de la Mort falaguera.

Ella ha eixit al camí amb els braços oberts,
plorant els seus ulls per excés de gran goig,
sent el melodiós cant de la seua veu,
que diu: “Amic, ix de casa estranya.
Prenc delit de donar-te el meu favor,
com mai cap home no l’ha sentit,
perquè jo defuig tothom qui em crida
i m’emporte aquell que fuig del meu rigor”.

Amb els ulls plorosos i cara de terror,
arrancant-se els cabells amb grans udols,
la vida vol donar-me els seus béns
i vol que siga senyor d’aquests dons,
i em crida amb veu horrible i dolorosa,
tal com la Mort crida l’afortunat
(perquè a l’home condemnat a patir
la veu de Mort li és melodiosa).

Molt em meravelle de com és tan orgullosa
la voluntat de tot amador.
Ni que no em pregunten a mi qui és Amor,
en mi sabran la seua força dolorosa.
Tots els altres, maldient, juraran
que mai Amor no els tindrà en el seu poder,
però si els descric el plaer enganyós,
sospirant, maldiran el temps perdut.

No conec cap home ni dona semblant a mi,
que, dolorit per Amor, faça llàstima;
jo sóc aquell de qui cal compadir-se,
perquè del meu cor la sang se’n va allunyant.
Per la gran tristesa que se li ha acostat,
contínuament s’asseca l’humor que em sosté la vida,
i la tristesa s’encoratja contra mi:
no s’arma cap mà per tal de socórrer-me.



La pell de brau d'Espriu (1960)

[XXX]
Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.
La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.
Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
"Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor."

[XLVI]
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

SETMANA CULTURAL

Com sabeu els pròxims 2, 3 i 4 d'abril tindrà lloc a l'IES la setmana cultural. El departament de llengües ha proposat la realització d'un recital poètic audiovisual. Com vos vaig comentar a classe ens caldrà la vostra col·laboració.
Vos deixe els poemes que heu de llegir perquè pugueu inspirar-vos i pensar quines són les imatges que més s'adiuen al contingut del poema, ja que després s'exposaran en companyia de la lectura.

ELS AMANTS de Vicent Andrés Estellés

La carn vol carn, Ausiàs March

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys, han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliments i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Assaig de càntic en el temple d’Espriu

Oh!, què cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà, on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.
Aleshores a la congregació,
els germans dirien desaprovant:"Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que abandona el seu indret",
mentre jo ja ben lluny, em riuria,
de la llei de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble,
Però no he de seguir mai el meu somni,
i em quedaré aquí fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge,
i estimo a més amb un desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

L’Heroi de Miquel Martí i Pol
Hi hagué un home que visqué setanta anys
no gaire lluny de casa.
Jo el vaig conèixer
quan era molt vell, però puc dir
que no s'havia mogut mai del poble.
Del món n'havia vist
quatre viles i escaig del voltant de la nostra;
mai no anà a ciutat i mai tampoc
no posà els peus en un ferrocarril.
Això sí, coneixia
pam per pam els topants
de les vores del riu
i havia estat expert en herbes remeieres.
Durant cinquanta anys llargs
treballà de paleta
i, segons em digueren,
va perdre la muller quan encara era jove.
De tres fills que tingué
dos van morir a la guerra;
l'altre marxà del poble,
molt lluny, molt lluny…,
i mai més tornà.
L'home visqué qui sap els anys tot sol
i a les tardes d'estiu
s'asseia en un pedrís davant de casa seva.
Era afable i molt pulcre
i somreia, discret, a la gent que passava.
Jo recordo d'haver-hi conversat
sobre qualsevol cosa
i recordo també que tenia la veu
afectuosa i clara
i que en parlar movia
molt lentament les mans.
L'hivern que el van trobar
mort al llit, les veïnes
digueren que semblava
que el pis hagués estat
endreçat feia poc.
Degué morir de fred,
perquè en tota la casa no hi havia
ni un sol bocí de llenya
i ell jeia, bo i vestit,
embolicat amb una manta.
Algú digué que semblava un ocell
arraulit sota un ràfec.

La poma escollida de Josep Carner

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.
-Oh petita Alidé, com és que plores tant? 5
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen, 10
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me'n va la llum, 15
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfurn.

A1 nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa. 20
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?




A més ja sabeu que alguns de vosaltres heu de buscar la biografia d'aquests autors i acompanyar-la d'alguna fotografia.

Vinga inspireu-vos i endavant!!!

Quin títol li posem?

POEMES OBJECTES

Ací teniu una mostra dels treballs que esteu realitzant. Recordeu que el pròxim dijous és el dia de la dona i per tant cal entregar els treballs dimecres 7.

Espavileu-vos!

POSSIBLES PREGUNTES D’EXAMEN 4T ESO

1. QUINS SÓN ELS QUATRE FACTORS QUE CONDICIONEN L’APARICIÓ D’UN REGISTRE LINGÜÍSTIC O D’UN ALTRE. EXPLICA-HO I POSA’N EXEMPLES.

2. EXPLICA QUÈ SÓN LES ABREVIATURES I QUANTS TIPUS HI HA. POSA’N EXEMPLES.

3. EXPLICA QUE SÓN LES SIGLES I ELS ACRÒNIMS. QUANTS TIPUS HI HA. POSA’N EXEMPLES.

4. EXPLICA QUE SÓN ELS SÍMBOLS I POSA’N EXEMPLES.

5. ANÀLISI D’UN POEMA O ESTROFA: MÈTRICA, RIMA, RECURSOS (FÒNICS, MORFOSINTÀCTIC, SEMÀNTICS). S’HAURÀ DE FER AMB EL FORMAT D’UN TEXT. Aquest poema està format per quatre versos de vuit síl•labes amb una sinalefa en el vers x. Són versos masculins i de rima consonant abba encreuada. Les figures retòriques que apareixen són les següents: en el vers x una metàfora amb la intenció ...

6. EXERCICI PER ACCENTUAR (ACCENT, DIÈRESI I DIACRÍTIC) CALDRÀ EXPLICAR TEÒRICAMENT LES PARAULES SUBRATLLADES.

7. EXERCICI PRÀCTIC SOBRE EL “LO” INCORRECTE.

8. APOSTROFACIÓ I PREGUNTA TEÒRICA.

9. QUÈ ÉS UNA ISOGLOSSA.

10. QUINES SÓN LES CARACTERÍSTIQUES QUE DIFERENCIEN EL CATALÀ ORIENTAL DE L’OCCIDENTAL (FOTOCÒPIA)

11. FRASES AMB CASTELLANISMES PER A CORREGIR

12. IDENTIFICAR SI UN TEXT ESTÀ ESCRIT EN OCCIDENTAL O EN ORIENTAL I JUSTIFICAR LA RESPOSTA AMB LES CARACTERÍSTIQUES.

13. LITERATURA: EN QUIN CONTEXT CAL SITUAR EL COSTUMISME I REALISME. EXPLICA EN QUÈ CONSISTEIXEN. CARACTERÍSTIQUES.

14. LITERATURA: EN QUIN CONTEXT CAL SITUAR EL REALISME I NATURALISME. EXPLICA EN QUÈ CONSISTEIXEN. CARACTERÍSTIQUES.
RECORDEU QUE LES FALTES LLEVARAN PUNTS

LA DONA I LA POESIA

Hem començat a treballar a classe la poesia i hem observat com les composicions comentades segueixen unes estructures clàssiques (apariat, tercet, quartet, sonet...) que han perdurat fins a l'actualitat. Però, al segle XX i paral·lelament a la resta de manifestacions artístiques creatives (pintura, escultura...), la poesia abandona la regidesa formal (metre, rima, estrofa...) en favor d'una concepció més lliure de la creació poètica i de la interpretació de la realitat, trencant fins i tot les barreres de gèneres. Així podem parlar de poemes visuals, poemes objectes i cal·ligrames.

Tot seguit us presente una mostra de tots tres, la majoria d'ells realitzats per Joan Brossa, com a exemple i com a inspiració per crear-ne de nous.

La finalitat d'aquesta activitat és realitzar una presentació amb els nostres poemes visuals, poemes objectes i cal·librames basats en el dia de la dona. Seran exposats a l'IES i evidentment comptaran per a nota.

Així que inspireu-vos i deixeu llire la imaginació!

POSSIBLES PREGUNTES PER A 1r EXAMEN PARCIAL DE LA SEGONA AVALAUCIÓ

1. Dins de quina variació lingüística se situa el registre? Quins són els 4 factors que el condicionen. Explica’ls i posa’n exemples.

2. Depenent de l’àmbit d’ús quins són els registres que hi poden aparéixer. Explica’ls. Quins factors els condicionen?
3. Explica què són les abreviatures i quants tipus hi ha. Posa’n exemples.
4. Explica que són les sigles i els acrònims. Quants tipus hi ha. Posa’n exemples.
5. Explica que són els símbols i posa’n exemples.
6. Quines són les característiques essencials del llenguatge poètic.
7. Diferències entre el vers i la prosa.
8. Anàlisi de la mètrica (cal dir si hi ha sinalefa, elisió...) i de la rima d’un poema.
9. Anàlisi dels recursos fònics i morfosintàctics d’un poema.
10. Exercici per accentuar (accent, dièresi i diacrític) caldrà explicar teòricament les paraules subratllades.
11. Exercici pràctic sobre el “lo” incorrecte.
12. La part del text expositiu es valorarà en la pregunta teòrica de literatura. Per tant seria convenient seguir es passos d’una estructura clara. (realitzar un esquema en brut??).
13. El teatre de la Renaixença. Teatre popular. Característiques.
14. El teatre de la Renaixença. Teatre culte. Característiques.
15. Qui són els màxims representants del teatre de la Renaixença?.

LECTURES 2a AVALACIÓ

CAMBRES D'ACER INOXIDABLE Torrent, Ferran

La vida de Toni Butxana, detectiu privat, continua de manera similar després de tants anys: igual de fotuda. Un client anònim li ha encarregat que investigue la vida del socialista Josep Taner, possible aspirant a la Generalitat, i un fort empresari entrat en anys li ha demanat que faça un seguiment exhaustiu de la seua dona, que només en té vint-i-cinc, per esbrinar si 1'enganya -com si calguera molestar-se a fer-ho. Butxana, per la seua banda, està molt més interessat en la mort d'una prostituta que ha aparegut brutalment assassinada al districte del comissari Tordera, un vell frustrat que pretén encarregar-se del cas com si fóra una qüestió personal í que no admet col·laboracions de ningú. . Tanmateix, haurà de forjar una incòmoda aliança a tres bandes, amb el detectiu i amb el periodista Héctor Barrera, per tal de descobrir qui hi ha rere el crim. El trio regirarà les entranyes de la decadent València de finals de segle, des d'hotels de luxe fins a prostíbuls amb noms tan dissuasius com Las Cocodrilas, i descobrirà que hi ha coses que no són tan distintes, que el cas es relaciona amb Butxana de formes insospitades i que el passat és un lloc on tothom sempre acaba tornant.

LA BIBLIA VALENCIANA RAFAEL TASIS

Acrònim

Juny, és el més de l'alegria

Un mes de pa, vi i sangria.

Agost, és mes més calorós

Nit i dia és molt fastigós.

Desembre, el mes de la neu

A més del naixement de Déu

ACRÒNIM

Doncs una historieta us vull contar,

A tots aquells que em vulgueu escoltar,

Ni de por, ni d'humor serà,

I qui no s'ho crega amb mi se les veurà.

És una història d'aventures i pirates,

La qual vos agradarà.

Totes les nits

Obric els ulls

No estàs amb mi

I en torne a dormir.

Innocentment miràvem al cel i

Recordàvem al mirar els núvols passar,

Els càlids vespres vora el mar.

No podíem ni tan sols imaginar, que

Entre tu i jo tot s'hauria d'acabar.

Paper de lluita a ma alçada
Escrit amb llengua i pny valent
per boja i forta anyorança

ACRÒNIM (activitat classe)

Ahir un camí vaig seguir, per

No trobar-te, moria

A més, sort no tenia.

Morta cada dia en l'ocàs

A l'alba jo nasc, no

Retorne a l'origen,

I no aparec més

Allà d'on no torne, t'hauré trobat.

ACRÒNIM (activitat de classe)

Cada vegada que
Recorde el teu nom
Intensament pareix que
Somnie sense tancar els ulls.

FELICITACIONS

Hola xics i xiques, aprofite per a felicitar-vos el nadal i l'any nou.
Passeu-ho bé i feu bondat.

Punxeu ací per veure la felicitació.

Per cert podeu aprofitar el blog per fer el mateix.

FELIÇ 2007

LA RENAIXENÇA I EL CABANYAL

Hola xics i xiques, acabem de veure la Renaixença i hem comprovat com al País Valèncià no va tindre gaire èxit entre d'altres coses pel tipus de burgesia camperola que hi teníem i principalment perquè no va existir la consciència política tan necessària.

Tot seguit us presente una cançó d'Òscar Briz titulada Per La Punta. Escolteu la cançó i contesteu la pregunta següent.
Quina relació té aquesta cançó que parla sobre l'Horta, el Cabanyal i la Punta amb la Renaixença? Recorda que ho vam veure en la pàgina 14 del quadernet.
Espere les vostres respostes ací mateix.
ENDAVANT

VÍDEO