MÉS POEMES

Ací trobareu la resta de poemes. Ja sabeu quina és la vostra tasca: heu de buscar imatges relacionades amb els poemes. Per si aneu una mica perduts vos diré la temàtica:

Estellés: amor
Carner: vida
Martí i Pol: quotidianitat
A. March: mort
Espriu: terra

Ausiàs March

XI

Quins consells tan segurs vas buscant,
cor malastruc, enfastijat de viure,
amic del plor i desamic del riure?
Com sofriràs els mals que han de venir-te?
Afanya’t, doncs, cap a la mort que t’espera.
Pel teu dany allargues els teus dies:
Tant més lluny és el teu delitós sojorn
com més vols fugir de la Mort falaguera.

Ella ha eixit al camí amb els braços oberts,
plorant els seus ulls per excés de gran goig,
sent el melodiós cant de la seua veu,
que diu: “Amic, ix de casa estranya.
Prenc delit de donar-te el meu favor,
com mai cap home no l’ha sentit,
perquè jo defuig tothom qui em crida
i m’emporte aquell que fuig del meu rigor”.

Amb els ulls plorosos i cara de terror,
arrancant-se els cabells amb grans udols,
la vida vol donar-me els seus béns
i vol que siga senyor d’aquests dons,
i em crida amb veu horrible i dolorosa,
tal com la Mort crida l’afortunat
(perquè a l’home condemnat a patir
la veu de Mort li és melodiosa).

Molt em meravelle de com és tan orgullosa
la voluntat de tot amador.
Ni que no em pregunten a mi qui és Amor,
en mi sabran la seua força dolorosa.
Tots els altres, maldient, juraran
que mai Amor no els tindrà en el seu poder,
però si els descric el plaer enganyós,
sospirant, maldiran el temps perdut.

No conec cap home ni dona semblant a mi,
que, dolorit per Amor, faça llàstima;
jo sóc aquell de qui cal compadir-se,
perquè del meu cor la sang se’n va allunyant.
Per la gran tristesa que se li ha acostat,
contínuament s’asseca l’humor que em sosté la vida,
i la tristesa s’encoratja contra mi:
no s’arma cap mà per tal de socórrer-me.



La pell de brau d'Espriu (1960)

[XXX]
Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.
La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.
Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
"Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor."

[XLVI]
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.