El 1859 se celebra la primera festa dels Jocs Florals a Barcelona i el 1879 s’instauren també a València. Cal recordar que els Jocs Florals ja existien a l’edat mitjana i que són recuperats precisament durant la Renaixença perquè aquesta vol recuperar la dignitat de la llengua catalana en la literatura i aquest certamen medieval era un bon model.
La temàtica dels Jocs Florals era Pàtria, Fe i Amor i per tant veiem, en els poemes presentats a concurs, com hi havia una exaltació de la llengua –conreada pels autors de l’edat mitjana com ara Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Ausiàs March...- i a la pàtria ja que molts dels poemes parlaven de la terra, del paisatge “Vora el Barranc del Algadins” de Llorente.
Per tant, els Jocs Florals foren la plataforma clau per a la recuperació de la llengua literària. Per als autors literaris, i per als poetes en especial, els Jocs Florals esdevingueren una plataforma imprescindible, l'única d'abast i ressò social amplis i continuats; per això el nombre de composicions de concurs augmentà ràpidament. Els certàmens jocfloralescos van afavorir:
a. Creació d’un públic assidu
b. Aparició d’una infraestructura editorial.
c. Prestigi social a la cultura escrita en català.
d. Creació de noves generacions de poetes.
e. Conscienciació d’una norma lingüística.
LLORENTE I LLOMBART
Són els dos màxims representants de la Renaixença al País València. Representen els dos bàndols oposats que s’hi van donar durant aquesta etapa.
Llorente: representa el gurp dels poetes de guant són una corrent literària encapçalada per Teodor Llorente i que representava a les classes socials burgeses i benestants –normament castellanoparlants- d'idees conservadores, de sòlida formació cultural i amb un públic lector selecte. Solien utilitzar, a més, un llenguatge culte, pretesament correcte que defugia els vulgarismes i castellanismes per a distingir-se del parlar del poble i per això acudiren a paraules, girs i expressions dels clàssics medievals, moltes d'elles eren formes mortes, oblidades i en desús pel poble ( des de feia 400 anys), constituïen al remat un nucli tancat perquè les seues inquietuds no coincidiren en les del públic; inclús abandonaven el valencià per a tractar uns altres temes que foren els propis del romanticisme.
LLombart: tot el contrari va passar en els poetes d'espardenya, també coneguts com a populistes, que tenien una tendència progressista, d'idees liberals i republicanes. Eren autors de les classes mitjanes que crearen poesies de caràcter satíric amb intencionalitat política destinades al gran públic. Aquestes poesies apareixien a la premsa satírica que tanta importància tingué a les terres valencianes durant el segle XIX. Moltes d'aquestes publicacions foren fundades per aquests poetes, o bé hi col·laboren. Les més importants foren El Mole, La donsayna, El tabalet, entre d'altres. El llenguatge usat per aquests autors era el mateix que es parlava col·loquialment, el valencià popular, carregat amb tota mena de castellanismes (al igual que en el poetes de guant), vulgarismes i grafies castellanitzants.
No podem oblidar que al País Valencià la Renaixença va fracassar mentre que a Catalunya va continuar amb èxit. Podríeu explicar per què?
La temàtica dels Jocs Florals era Pàtria, Fe i Amor i per tant veiem, en els poemes presentats a concurs, com hi havia una exaltació de la llengua –conreada pels autors de l’edat mitjana com ara Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Ausiàs March...- i a la pàtria ja que molts dels poemes parlaven de la terra, del paisatge “Vora el Barranc del Algadins” de Llorente.
Per tant, els Jocs Florals foren la plataforma clau per a la recuperació de la llengua literària. Per als autors literaris, i per als poetes en especial, els Jocs Florals esdevingueren una plataforma imprescindible, l'única d'abast i ressò social amplis i continuats; per això el nombre de composicions de concurs augmentà ràpidament. Els certàmens jocfloralescos van afavorir:
a. Creació d’un públic assidu
b. Aparició d’una infraestructura editorial.
c. Prestigi social a la cultura escrita en català.
d. Creació de noves generacions de poetes.
e. Conscienciació d’una norma lingüística.
LLORENTE I LLOMBART
Són els dos màxims representants de la Renaixença al País València. Representen els dos bàndols oposats que s’hi van donar durant aquesta etapa.
Llorente: representa el gurp dels poetes de guant són una corrent literària encapçalada per Teodor Llorente i que representava a les classes socials burgeses i benestants –normament castellanoparlants- d'idees conservadores, de sòlida formació cultural i amb un públic lector selecte. Solien utilitzar, a més, un llenguatge culte, pretesament correcte que defugia els vulgarismes i castellanismes per a distingir-se del parlar del poble i per això acudiren a paraules, girs i expressions dels clàssics medievals, moltes d'elles eren formes mortes, oblidades i en desús pel poble ( des de feia 400 anys), constituïen al remat un nucli tancat perquè les seues inquietuds no coincidiren en les del públic; inclús abandonaven el valencià per a tractar uns altres temes que foren els propis del romanticisme.
LLombart: tot el contrari va passar en els poetes d'espardenya, també coneguts com a populistes, que tenien una tendència progressista, d'idees liberals i republicanes. Eren autors de les classes mitjanes que crearen poesies de caràcter satíric amb intencionalitat política destinades al gran públic. Aquestes poesies apareixien a la premsa satírica que tanta importància tingué a les terres valencianes durant el segle XIX. Moltes d'aquestes publicacions foren fundades per aquests poetes, o bé hi col·laboren. Les més importants foren El Mole, La donsayna, El tabalet, entre d'altres. El llenguatge usat per aquests autors era el mateix que es parlava col·loquialment, el valencià popular, carregat amb tota mena de castellanismes (al igual que en el poetes de guant), vulgarismes i grafies castellanitzants.
No podem oblidar que al País Valencià la Renaixença va fracassar mentre que a Catalunya va continuar amb èxit. Podríeu explicar per què?
PD: No ens oblidem que Andrea i JD de moment tenen problemes per accededir-hi, de manera que feu-los arribar aquest material. A veure si demostreu que sou bons companys. Ho deixe en les vostres mans!
3 comentaris:
Maite, açí et fica el que son els jocs florals y tot alló, però no t'explica la relació que tenen els jocs florals amb la renaixença. Podries ficar la relació que tenen?
La relació que tenen els Jocs Florals amb la Renaixença és que esdevingueren una plataforma imprescindible, l'única d'abast i ressò social amplis i continuats; per això el nombre de composicions de concurs augmentà ràpidament. Els certàmens jocfloralescos van afavorir:
a. Creació d’un públic assidu
b. Aparició d’una infraestructura editorial.
c. Prestigi social a la cultura escrita en català.
d. Creació de noves generacions de poetes.
e. Conscienciació d’una norma lingüística.
Publica un comentari a l'entrada